Si
al 1886 la lluita dels treballadors era per la consecució de la jornada
laboral de 8 hores i la resposta de l'estat va ser la repressió i
l'assassinat, avui, 126 anys després, la situació d'explotació de les
castes dirigents cap als treballadors i treballadores desgraciadament no
és menor. La Reforma atroç que el PP ens ha imposat recentment ens torna de cop a la semiesclavitud de principi de la Revolució industrial del Segle XIX, quant a drets i llibertats es refereix traslladant sense pietat a un temps en què la dignitat en el treball senzillament no existia. És un atac frontal i despietat a tots els drets de la classe treballadora ia totes les conquestes que anys enrere els nostres companys van aconseguir a força de tant d'esforç i lluita i que ara veiem salvatgement arrabassats.
No ens havia d'haver agafat per sorpresa. Ho sabíem. Sabíem que intententarían arrabassar els nostres drets en el moment en què baixéssim la guàrdia, i així ho han fet. Han aprofitat que havíem perdut la nostra unitat, aquesta gran arma amb la que llavors ja vam demostrar llavors que som invencibles.
A això han contribuït tant el progressiu aburgesament de la classe obrera durant aquests últims anys que ha portat amb si la irremeiable atenuació de la lluita de classes, el motor de la nostra revolució, com el conformisme i la complicitat d'aquells que es fan dir Sindicats Representatius, mancades pràcticament de vinculació obrera alguna. i que s'han dedicat a adormir a la població en lloc de animar-la a lluitar, ja limitar a demanar amb la boca petita únicament de tant en tant una almoina en forma de petita pujada salarial per tenir-nos callats, fidels sempre al seu paper de roïns servidors de la mà que els dóna de menjar, i aconseguint així la missió que tenen encomanada, que no és altra que fer de dic de contenció de qualsevol indici de revolució. A ells dir-los que no hi ha res a negociar i l'única cosa que defensarem és la retirada d'aquesta i de qualsevol altra ofensiva que es llanci cap als treballadors.
El passat 29 de Març vam ser molts els que vam sortir al carrer secundant una Vaga General que va aclarir els pocs dubtes que hi havia que aquesta societat no pensava quedar asseguda mentre tornaven a atropellar. El rebuig va ser unànime i els va deixar ben clar a qui la defensen que no ens han enganyat amb les seves mentides i que aquesta reforma s'ha pensat per esclavitzar més encara i enviar-nos sense pietat a l'atur amb més facilitat. La resposta que hauríem de donar els treballadors i les treballadores hauria de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Aquesta resposta no pot ser altra que forçar el Govern espanyol a fer marxa enrere mitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la classe treballadora, avui en dia, també hi desencantada i desmobilitzada. Per tant, per dur a terme una veritable Vaga General amb perspectives de victòria obrera, es fa necessari un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. A que esperem?
No podem permetre que la sortida d'aquesta crisi passi per devastar els nostres drets.Aquesta reforma ens acorrala, desequilibra més la relació entre empresa i treballador deixant-nos pràcticament indefensos davant el empresario.Esten davant un retrocés sense precedents en els drets de la classe obrera. Hi ha tants motius per combatre aquesta llei com a punts es comprenen en ella.
*. Amb aquest esperpent es generalitza encara més la precarietat laboral, donant màniga ampla als canvis de jornada, horari, retribució o centre de treball. * Es fomenten el nou contracte escombraries indefinit per a empreses amb menys de 50 treballadors (on treballem la majoria d'assalariats), que inclou un període de prova d'un any.
*Abarateix i facilita, més si cap l'acomiadament.
*Facilita el camí a les empreses perquè puguin recórrer gairebé amb total llibertat als acomiadaments col · lectius o als ETS
*Legitimiza la desvinculació dels convenis col · lectius, eliminant del mapa la possibilitat de negociació col · lectiva
* Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduiran dràsticament:
* Qualsevol empresa que tingui menys beneficis (no són necessàries pèrdues) tindran una "causa justificada" per acomiadar-nos.
* Es criminalitza i explotar vilment als treballadors sense feina que cobrin l'atur.
Aquests són només alguns detalls d'aquesta reforma que és un insult als treballadors d'avui i a la memòria dels treballadors d'ahir que amb les seves lluites van conquistar els drets que ara ens volen robar. No podem quedar impassibles davant d'aquest nou abús.
Els anarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, sortirem al carrer amb orgull i dignitat. Cal que ressorgeixi l'autèntic moviment obrer, que no és altra cosa que els propis treballadors i treballadores organitzades solidàriament i en lluita permanent contra les classes dominants. Sense subvencions, sense alliberats i sense dirigentes.Como ho hem fet sempre.
Arribats a aquest punt hem mirar enrere. Els drets que hem perdut es van aconseguir amb la unitat dels treballadors i amb una lluita sense precedents en aquella Revolució Inustrial que tant present tenim sempre.
Malauradament la classe obrera ha passat de ser l'avantguarda de la revolució a ser la rereguarda de la reacció. A la nostra mà està canviar-lo. No ens queda més opció que autoorganitzar i lluitar amb contundència pels nostres drets i per la nostra dignitat. Ha arribat l'hora de romandre al carrer i demostrar que amb els drets de les i els treballadors no es juga. Hem de tornar a crear consciència obrera ia despertar la qual hagi quedat dormida.La lluita obrera ha de tornar a ser el motor de la Revolució Social i la base sobre la qual definim la societat que volem construir.
Ara, més que mai, s'ha de posar en evidència la lluita de classes: els que no volem perdre els nostres drets i lluitarem fins on calgui per defensar-los hem d'enfrontar una vegada més contra aquells que mitjançant els diners pretenen apoderar-se de la nostra vida, nostra terra, la nostra dignitat i la nostra llibertat. Si volem voler tenir perspectives d'aconseguir una victòria en aquesta batalla hem de tenir clar que cal un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors. La nostra lluita ha de reflectir els nostres ideals i el nostre compromís amb la llibertat i sobretot amb la justícia social.
Vénen temps difícils i aquesta reforma és només el principi. Ens han d'escoltar, hem de fer-los saber que els nostres drets no són mercaderies i no podran fer amb ells el que vulguin. Els carrers han de tornar a ser, com ho havien estat, l'escenari en el qual quedi plasmat el nostre clam contra els seus abusos, en què els deixem clar que encara que ho intentin no podran amb nosaltres. Si una guerra civil i 40 anys de dictadura no van poder amb nosaltres, ells tampoc ....
Ja no és hora de les excuses; hem de respondre a cada atac amb la major contundència posible. Cal unitat d'acció, perquè els de l'altre bàndol ho tenen clar, estan units i tenen mitjans per acorralar i reprimir a discreció. Ho faran, de fet ho han fet amb aquesta reforma menyspreable i ho faran amb les que vindran, però no els deixarem.
Los drets laborals en joc són innegociables i només cal la mobilització contínua per a la seva defensa i la conquesta de nous avenços per a la classe treballadora. És una reforma que tendeix a erosionar les estructures sindicals de l'Estat del Benestar, lògicament amb una intenció clarament antiobrera de tornar a fórmules ultraliberals, i aquí, nosaltres, la CNT té l'obligació i l'oportunitat de donar una alternativa solvent, seriosa i coherent quan , ara més que mai, el moviment obrer necessita una renovació dels mecanismes de funcionament sindical als que s'havia habituat en les últimes dècades a la societat. Davant aquesta situació els treballadors organitzats en un sindicalisme no claudicant com el nostre ens hem d'oposar i reivindicar altres plantejaments.
Les seccions sindicals han de ser una peça clau en aquesta lluita contra la Reforma. Han de ser els nostres ulls i la nostra veu en les empresas.Como antany, hem d'aconseguir convertir cada empresa en un exemple dels nostres ideals i en una realitat de la nostra lluita. Crear grups d'agitació i propaganda dins d'elles que faci despertar la consciència obrera i de lluita i convertir a les assemblees en l'únic òrgan representatiu i de decisió dels treballadors, restaurarando novament la cultutar assembleària.
Assenyalar a totes aquelles empreses que manifestin la seva intenció d'aplicar la reforma, llevar la careta, desemmascarar públicament fins que cessin en els seus abusos ha de ser el nostre objectiu. Cal atacar a aquesta reforma des de la base, des de les empreses. És a les milers d'empreses amb guanys a les que hem de forçar que contracten els milers d'aturats que omplen les listes de l'INEM. És a les empreses a les quals podem exigir-los que es reestructurin per evitar acomiadaments o reduccions de jornades o salaris. És a les empreses a les que se les ha d'obligar a que compleixin les reivindicacions més bàsiques que tenim els treballadors. I és per tant en les empreses on no podem permetre que aquesta reforma es porti endavant i per tant on podem i hem d'elaborar un projecte d'actuació que permeti amb garanties minimitzar l'impacte de la reforma en el dia a dia mentre no aconseguim derogar definitivament, sense oblidar que aquest ha de ser el nostre objectiu prioritari. El boikot, el sabotatge, les vagues, l'acció directa, la pressió popular ha de deixar de ser una opció per convertir-se en l'opció. És hora d'actuar amb contundència i atacar allà on més els fa mal, la nostra resposta ha de ser proporcional a l'agressió que hem rebut. Davant d'una reforma que pràcticament aniquila el poc que quedava del concepte d'estabilitat en el treball, es fa encara més necessari que mai potenciar un sindicalisme proactiu, que tinguin una funció diària en el si de l'empresa sense esperar que aquesta plantegi agressions, que compte amb diverses àrees de treball, diferenciades, definides i alhora interconnectades, i que sàpiga davant la dura erosió a què està sent sotmesa la negociació col · lectiva per a la representació unitària, quines són les seves cartes i com jugar-les de cara a forçar a l'empresa a cedir davant les nostres reivindicacions.
Iniciar una campanya implacable assenyalant a aquestes empreses i obrir-la a qualsevol moviment social que vulgui compartir-la per aglutinar forces, i aixecar empresa a empresa un mur popular contra aquesta brutal ofensiva a la classe treballadora. Per això és imprescindible recuperar la unió i el potencial revolucionari cada vegada més gran dels col · lectius llibertaris de barri, d'instituts o de facultat, d'ateneus. CNT ha de ser més que mai la vessant obrera d'un moviment llibertari global i una organització capaç dóna aglutinar totes les forces revolucionàries. Hem d'aconseguir crear un espai per construir un front unitari de lluita contra aquestes polítiques que prolongui les mobilitzacions fins a tirar enrere aquesta reforma i les que puguin venir .. L'anarcosindicalisme és una eina de lluita vàlida per arribar a crear una societat nova, és una alternativa de present imprescindible ia la qual no renunciarem perquè, companys i companyes, el nostre futur i el de les següents generacions depèn que avui i demà siguem capaços de mantenir la veritable força dels treballadors, la unió i la lluita a la feina i al carrer. No podem ser còmplices de tots aquests excessos. Avui la lluita continua, des de la base obrera, des dels barris, des de l'assemblea i el respecte tant a l'individu com a la decisió col · lectiva lliurement adquirida, la mobilització al carrer i als llocs de treball.
A la classe treballadora no li queda una altra opció: Hem de ser conscients i crear consciència que aquesta batalla només es guanyarà mitjançant una lluita permanent La nostra Organització ja deixat enrere l'adolescència per passar a l'edat adulta on les dificultats et miren a la cara i s'ha de decidir si enfrontar-te a elles o abaixar el cap.
Nosaltres mirarem als ulls als mentiders que ens acusin, als lladres que ens robin i als bastards de les porres que amb elles vulguin arrabassar el que tant ens va costar conquistar. Hem de ser el referent d'un canvi de pensament a nivell local, a casa, en el sindicat, a la feina, en el dia a dia, en la nostra lluita.
És hora que tornem a ser conscients de la nostra força, que som nosaltres els que fem funcionar les empreses, de lo molt que ens necessiten. La força, si volem la tenim nosaltres, tornem a demostrar-ho un cop més-
És cert, que atropellament rere atropellament, cop rere cop, i reforma rere reforma, tenim a vegades la sensació de viure en les ruïnes de la societat i l'esperit que aquella Revolució de fa més d'un segle ens va deixar. Però això no ens frena, no ens fan por les ruïnes, perquè com deia un vell conegut de tots nosaltres portem un món nou en els nostres cors i aquest món té el seu punt de partida novament avui, un de maig. Tenim les eines necessàries per imposar-nos als nostres explotadors, així com la responsabilitat de deixar en herència a les futures generacions un món de justícia i llibertat.
Ho vam aconseguir un cop i ho tornarem a aconseguir. I ells ho saben.
SaluT!
